Un estudi espanyol publicat a Nature Scientific Reports confirma que la persistència del virus després del tractament és excepcional i sense risc clínic.

Imatge divulgativa sobre la curació de l’hepatitis C amb AMTHC

🩺 L’hepatitis C ha estat una de les principals causes de cirrosi i trasplantament hepàtic. Amb els nous tractaments antivirals, més del 95 % dels pacients aconsegueixen la curació de l’hepatitis C.
Però… pot quedar rastre del virus al cos després de guarir-se? Un equip científic de Còrdova ha volgut comprovar-ho.

Un estudi que aporta llum sobre la persistència del virus

Un equip d’investigadors del Instituto Maimónides de Investigación Biomédica de Córdoba, liderat per Mario Frías i Antonio Rivero, ha analitzat la possible persistència de l’hepatitis C després de la curació.
L’estudi, publicat a Nature – Scientific Reports (2019), va examinar 123 pacients amb VIH i hepatitis C que havien aconseguit una resposta virològica sostinguda durant més de cinc anys.

Dada destacada:
Només un pacient (0,8%) va mostrar restes d’ARN viral en cèl·lules immunitàries, que van desaparèixer espontàniament durant el seguiment.

“La persistència del virus és un fenomen molt poc freqüent i sense impacte clínic.”
Frías et al., Scientific Reports (2019)

Què significa per als pacients amb hepatitis C o trasplantament hepàtic?

Els resultats demostren que la persistència “oculta” del virus és extremadament rara i, quan apareix, no comporta risc de recaiguda ni de dany hepàtic.
Això confirma que la curació és estable i duradora, fins i tot en pacients amb coinfecció VIH.

  • ✅ La curació és segura i duradora.

    • Els antivirals actuals aconsegueixen una curació real i sostinguda. Les recidives són anecdòtiques i, en la majoria de casos, degudes a una nova reinfecció, no a una persistència antiga.

  • 🩸 Els pacients no necessiten controls addicionals si no hi ha risc de reinfecció.

    • Els pacients amb trasplantament hepàtic que han eliminat el virus no tenen risc de reinfecció del nou òrgan, si no hi ha nova exposició.
  • 🧍‍♀️ Sense risc de transmissió en donació d’òrgans o embaràs.

    • Els donants que han aconseguit una SVR poden ser considerats segurs: no hi ha evidència de transmissió del virus després de la curació.
    • Els estudis més recents indiquen que la presència d’ARN viral a cèl·lules immunitàries no implica transmissió mare-fill, un aspecte fonamental per a dones que han superat la infecció i volen quedar embarassades.
  • 💪 Confirma l’efectivitat dels antivirals d’acció directa.

Una recerca clau per a la confiança i la prevenció

Aquest estudi reforça la confiança en els tractaments actuals i ajuda a entendre millor com el cos elimina el virus.
La recerca també és rellevant per als pacients trasplantats de fetge, ja que confirma que no hi ha risc de reinfecció del nou òrgan un cop assolida la curació.

Els resultats de Frías i col·laboradors coincideixen amb els d’altres equips europeus i nord-americans:

  • Hedenstierna et al. (2015) van detectar restes virals en 2 pacients curats, però aquestes van desaparèixer en posteriors anàlisis.

  • Lybeck et al. (2018) van confirmar que la persistència d’ARN no té relació amb dany hepàtic ni risc de recaiguda.

  • García-Bengoechea et al. (1999) ja van descriure la desaparició progressiva del virus en cèl·lules sanguínies després de la curació.

Això demostra que, encara que el virus pugui deixar rastres microscòpics, el cos el neutralitza completament amb el temps.

Els estudis actuals confirmen que la curació de l’hepatitis C és estable i duradora.
La recerca consolida la confiança en els nous tractaments i reforça el missatge de la AMTHC:
Curar-se és possible. Viure després del trasplantament, també.

Fonts principal:

  • Frías, M. et al. (2019). Evaluation of hepatitis C viral RNA persistence in HIV-infected patients with long-term sustained virological response by droplet digital PCR. Scientific Reports, 9:12507. https://doi.org/10.1038/s41598-019-48966-9

  • Hedenstierna, M. et al. (2015). Aliment Pharmacol Ther., 41(6):532–543.

  • Lybeck, C. et al. (2018). Eur J Gastroenterol Hepatol., 30(11):1–9.

  • García-Bengoechea, M. et al. (1999). Am J Gastroenterol., 94(7):1902–1905.

🔗 Coneix més sobre la AMTHC

Si vols saber com treballem per donar suport a pacients amb malalties hepàtiques i trasplantats, visita: