Montse Collado, vicepresidenta de l’AMTHC, viu amb un trasplantament hepàtic des de fa 39 anys
i defensa la donació com a font d’esperança.
El seu cos va deixar de respondre i els metges li van donar poques hores d’esperança.
L’any 1986, quan el trasplantament hepàtic era encara una tècnica pionera a Espanya, va rebre un òrgan nou a l’Hospital de Bellvitge. Aquella operació li va salvar la vida i la convertiria, dècades més tard, en la persona amb més anys de vida trasplantada de tot Europa.Avui, gairebé quaranta anys després, Montse és un referent per a moltes persones que viuen amb malalties hepàtiques o esperen un trasplantament. Des de la vicepresidència de l’Associació de Malalts i Trasplantats Hepàtics de Catalunya (AMTHC), dedica el seu temps a oferir suport emocional, informació i esperança a pacients i famílies.
La seva història recorda que després d’un trasplantament no només hi ha vida, sinó també projectes, somnis i molta gratitud.Quan li van diagnosticar l’hepatitis, Montse tenia dos fills petits i cap antecedent mèdic.
“Vaig passar de tenir una vida normal a veure com tot s’aturava. Era jove, sana, però el meu fetge va deixar de funcionar d’un dia per l’altre”, explica.
En aquell moment, el programa de trasplantaments tot just feia els seus primers passos, liderat pels doctors Jaurrieta i Margarit. “El meu cas era el número 20. Només 19 persones adultes s’havien operat abans, i d’aquells, tres seguien vius.
Avui, en canvi, els avenços mèdics permeten que la majoria de pacients tinguin una vida plena i activa.”
“El meu donant em va donar una vida nova”
Recorda perfectament aquell 1 de maig de 1986: “Em van trasplantar després d’una espera molt curta.
Vaig sentir por, molta por. Però també una gran confiança en l’equip mèdic.
Quan em vaig despertar, sabia que tenia una segona oportunitat.”
Des d’aquell moment, Montse viu amb un òrgan que no és seu, però que considera part de la seva identitat.
“Cada dia dono gràcies al meu donant. Gràcies a ell he vist créixer els meus fills i ara veig créixer els meus nets.
No hi ha regal més gran que la vida.”
“Després d’un trasplantament hi ha vida —i de molta qualitat”
Com a vicepresidenta de l’AMTHC, Montse coordina un programa de voluntariat hospitalari que acompanya persones que esperen o es recuperen d’un trasplantament hepàtic.
“Quan un pacient escolta algú que ha passat pel mateix, s’hi pot identificar. L’ajuda emocional és tan important com la mèdica. Els recordem que la vida continua, i que es pot tornar a treballar, a viatjar i a gaudir.”
A més de l’acompanyament, l’associació treballa per difondre la importància de la donació d’òrgans i per sensibilitzar sobre les malalties hepàtiques, sovint invisibles.
“Hi ha molta desinformació i molts mites. Però un trasplantament hepàtic no és un final, és un nou començament”, diu amb un somriure.
“La donació és un acte immens d’amor”
Per a Montse, cada dia és una celebració. “Quan penses que no arribaràs a veure créixer els teus fills i, de sobte, els veus fer-se grans, t’adones del valor d’una donació.
Algú que no em coneixia em va donar el més preuat: temps.
Per això sempre defenso la necessitat de parlar-ne en família i de dir ‘sí’ a la donació.”
A Catalunya, la Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) coordina cada any centenars d’operacions que salven vides i mantenen el país com a referent europeu en trasplantaments; un d’ells el trasplantament hepàtic.
L’AMTHC col·labora activament amb l’OCATT en accions de conscienciació i en campanyes de suport als donants i famílies.
“Jo en soc la prova que després d’un trasplantament es pot viure molt”
Després de gairebé quatre dècades, Montse manté un missatge clar per a les noves generacions:
“Confiar en els professionals, cuidar-se i no perdre mai l’esperança. Nosaltres, les persones trasplantades, som la prova viva que la ciència i la solidaritat salven vides.”
El seu exemple resumeix l’essència del projecte Històries que donen vida: compartir per inspirar, donar veu a qui ha passat per moments difícils i mostrar que la vida continua amb força i sentit.